Ralets

La magia da miedo tanto a quien la protege como a aquellos que la desconocen. De ahí que Twigg  y su madre vivan en el pueblo de Sidwell apartadas del resto del mundo para que nadie pueda descubrir un secreto mágico que podría llevar al abismo a su hermano James. El círculo se cierra cuando, doscientos años más tarde, las dos familias implicadas en un hechizo de desamor vuelven a unirse para romperlo. Y, a pesar de ser un libro de conjuros, magia y misterio, A. Hoffman consigue aunar realidad y magia de modo que, por un lado, nos hallamos ante un extraño mundo mágico y, por otro, la vida de dos hermanos que están creciendo y viven las dudas y el descubrimiento del amor y de la amistad . A veces hay hechizos que dan alas y deben ser conocidos por el bien de todos, sin prejuicio y con respeto y esta historia es una buena manera de no desechar la magia. Aunque sepáis que es difícil creer en los cuentos de hadas siempre existe la esperanza y esa es la clave para que este re

Al ver la portada y el título de este libro, nuestra librera recordó la historia de su pececillo naranja y delicado que, un día, viendo los campeonatos de natación, decidió que quería saltar. Así es cómo ha empezado nuestra lectura, con otro relato y con la curiosidad de querer saber quién era el pez de la portada,  Nemo , la mascota de Ellie, una chica que está a punto de saltar para crecer y creer en lo posible.  Un día, su madre, una profesora extravagante y creativa, aparece en casa con un chico cascarrabias que se parece y viste como su abuelo , Melvin Sagarsky, un científico loco que ha descubierto el elixir de la juventud . Junto a él y su nuevo amigo Raj Ellie descubre el interés por saber qué hicieron científicos ilustres, como Jonas Salk o Marie Curie. De una manera simple y sin ser una lección de escuela, Melvin introduce a su nieta en el interés por la ciencia y en creer en los errores que cometemos al crecer. El pez número catorce nos recuerda que

Qué sorpresa que tuvimos cuando nos llegó este libro de simpáticas ilustraciones, de gran formato , de cartoné, con las puntitas redondeadas y lleno de información sobre el mundo en el que vivimos.  No se trata de un libro clásico de geografía con el mapa y los lugares marcados, es una muestra de cada continente y de algunos países que explica, en imágenes, los animales, los medios de transporte, las comidas, los objetos típicos, los instrumentos musicales y la vestimenta y características físicas de sus habitantes. Incluso, en cada doble página, notarás el carácter y los colores del frío del Polo Norte o la belleza tranquila de Japón.  ¿Qué nos pasó cuando llegó? Pues que los Ralets, que somos muy curiosos, empezamos a ver unos animales que no conocíamos, como la ardilla voladora japonesa o el tapir y nos quedamos con la boca abierta (sí, sí, de verdad). Claro, al ser pequeños duendes libreros, no hemos hecho grandes viajes y un libro como este nos ayuda a conoc

Ui, qui són aquests ratolinets? L'Àlex corre i corre tot el dia, ja que si no són les escombres , són els crits els que el persegueixen. Per això aprofita un dia tranquil per anar a l'habitació de l'Anna, on descobreix un altre ratolí griset que, a diferència d'ell, té unes rodes en comptes de potetes i un mecanisme a l'esquena, una clau , per poder córrer. En Guim és aquest estrany ratolí que, malgrat no ser com l'Àlex, és feliç per ser qui és i perquè sent que és estimat. Malgrat les diferències que els separen, ambdós ratolins es fan amics: mentre l'Àlex li explica a en Guim els perills i aventures com a animalet, en Guim li explica a l'Àlex com són les altres joguines i sobretot com és l' Anna , la nena que el fa córrer i que l'amanyaga. L'Àlex no se n'adona de la sort que té de ser un animalet lliure que pot anar allà on vulgui, que no ha d'esperar a  ningú que li doni corda, que pot fer amics i no neces

A l'escola dels Ralets hi havia una professora que sempre ens deia que si sembraven, recolliríem. No ho deia pensant en sembrar llavors perquè sortissin flors o verdures, no, no, ho deia perquè volia que estudiéssim i que un cop superada una prova estiguéssim satisfets del resultat i d'haver estat temps preparant-nos. Nosaltres no l'enteníem gaire perquè de vegades vèiem que no s'acabava de complir aquesta dita. Potser és millor no creure tant en la fita i més en la intenció , en la il·lusió o en el camí que fa que un petit gest pugui tenir un resultat inesperat.  Quan la nostra llibretera era petita tenia un llibre que potser va ser el seu primer llibre , el llibre amb què va aprendre a llegir. Aquest llibre tenia un conte que trobava meravellós i que es deia L'arbre dels panellets de Joles Sennell i que parlava de sembrar, però no una llavor qualsevol.  En aquest conte hi havia un nen, en Cesc, que celebrava el seu aniversari a la tardor. Com a

Els Ralets sempre volem ensenyar contes que ens agraden i l'altre dia ens vam atabalar una mica quan va caure a les nostres mans un llibre que ens va fer pensar en nosaltres mateixos. Ens vam fer un embolic perquè no sabíem com explicar el problema que té el seu protagonista. El llibre que ens va causar aquest rebombori no és un altre que Quasi ( Ish ) , de Peter H. Reynolds i publicat per l'editorial Serres . Llegint-lo coneixem a en Ramon, un nen que dibuixa i dibuixa feliç i sense preocupacions fins que el seu germà gran li pregunta què està fent. El comentari que li fa  causa a en Ramon una tristesa, una vergonya, una por i un rebuig a tot allò que havia dibuixat fins aleshores i un pànic a continuar dibuixant. La seva germana Maria, però, li demostra que tot el que ell dibuixa pot ser quasi tot el que ell es proposi.  Aquest impuls que fa la Maria, que consisteix en fer una exposició amb tots els seus dibuixos rebregats, li retorna l'esperança per co

L'altre dia els Ralets no podíem dormir perquè vam descobrir que sobre un dels coixins de dormir hi havia cosit un pesolet petit, d'un verd intens que semblava ben bé de debò! Era com el pèsol d'aquella princesa dels contes o bé el pèsol que va fer que la seva amiga Rosella Flor hagués de marxar lluny de casa seva? Com que ho recprdàvem bé vam decidir tornar-los a llegir.  Llavors vam llegir que la Rosella Flor és una nena bonica, de cara rodona, que es porta sempre bé i que viu amb el seu pare i els seus animalets enmig del bosc. Un dia el seu pare va voler donar-li una verdura a la Rosella, uns petits pèsols que van causar en la Rosella una reacció que mai ningú s'hagués pogut imaginar.  El seu pare només volia el millor per a ella, per això es va documentar sobre les bones propietats que tenen els pèsols, però mai va imaginar que la seva petita estigués a punt de patir un atac de princesitis . Aquesta va ser la causa per la qual el metge el