El pez número catorce, de Jennifer L. Holm, Ed. Salamandra




Al ver la portada y el título de este libro, nuestra librera recordó la historia de su pececillo naranja y delicado que, un día, viendo los campeonatos de natación, decidió que quería saltar. Así es cómo ha empezado nuestra lectura, con otro relato y con la curiosidad de querer saber quién era el pez de la portada, Nemo, la mascota de Ellie, una chica que está a punto de saltar para crecer y creer en lo posible. 

Un día, su madre, una profesora extravagante y creativa, aparece en casa con un chico cascarrabias que se parece y viste como su abuelo, Melvin Sagarsky, un científico loco que ha descubierto el elixir de la juventud. Junto a él y su nuevo amigo Raj Ellie descubre el interés por saber qué hicieron científicos ilustres, como Jonas Salk o Marie Curie. De una manera simple y sin ser una lección de escuela, Melvin introduce a su nieta en el interés por la ciencia y en creer en los errores que cometemos al crecer.

El pez número catorce nos recuerda que son necesarios los cambios y que estos nos ayudan a entender el sentido de nuestra vida. Melvin cree que su gran invención debe ser reconocida porque es un gran avance pero su nieta, en cambio, ve que podría ser un retroceso en la vida de las personas. 

 Ellie decide crecer y su abuelo decide continuar investigando y dejar que su hija y nieta cometan los errores que él también cometió y que le sirvieron para que pudiera volver a soñar. Nos encontramos con una buena novela de aprendizaje que ayuda a su protagonista a entender y descubrir aquello y a aquellos que la rodean.


Ficha técnica: 

Autor: Holm, L., Jennifer 
Editorial: Salamandra
Edad: a partir de 12 años
Nº páginas: 175 pp.
PVP: 14.00 €

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Marcel·lí de Sempé (Editorial Blackie Books)

Imatge
El llibre de Marcel·lí ens va agradar des del primer moment, abans i tot que els Ralets el tinguéssim a les mans. I per què? Doncs perquè  els Ralets tenim el mateix petit problema que té en Marcel·lí , el protagonista d'aquest relat il·lustrat; nosaltres també ens posem vermells en algun moment del dia. La diferència entre nosaltres i en Marcel·lí és que els Ralets sabem la raó, nosaltres som uns follets vergonyosos i ens posem nerviosos per parlar amb un desconegut, per un sol gest, per un pensament..., en canvi en Marcel·lí es posa vermell sense un motiu aparent .  En Marcel·lí coneixerà un altre nen que també té un petit problema, l' Arnau , que esternuda sense un motiu aparent. Realment tots dos són un tàndem perfecte i comprenen què se sent quan un té un tret diferent de la resta. Així és com s'inicia aquesta bonica amistat que, malauradament, sembla acabar quan la família de l'Arnau es muda de casa.  Quan tots dos són grans i gràcies a
Més informació

L'escola. Llibres infantils

Imatge
Ja sé que no ens hem de posar nerviosos ..., però no ho podem evitar! Si, fins i tot, la nostra llibretera té por quan torna de vacances malgrat haver trobat a faltar els seus llibres i els seus Ralets! No parem de repetir que tot anirà bé , que ens agradarà molt la nostra mestra i que aprendrem un munt de coses sorprenents però, igualment, saltironegem, rondinem i tremolem. Com que entenem aquesta situació i sempre hi ha algun Ralet petit que comença l'escola , us proposem uns quants llibres que us ajudaran a veure com és aquest esperat i desconegut primer dia d'escola: -Si ets observador i inventor d'històries no has de deixar de mirar, de buscar i de jugar amb Un dia a l'escola de L. Catalan i P. Subirà de l'ed. Cruïlla. Descobriràs qui és la mestra, quins són els nens més trapelles i els pares més puntuals. A cada pàgina hi ha quelcom per explicar des de primera hora del matí. Es tracta d'un mateix espai que canvia a cada hora que p
Més informació

L'Àlex i el ratolí de corda, de Leo Lionni, ed. Kalandraka

Imatge
Ui, qui són aquests ratolinets? L'Àlex corre i corre tot el dia, ja que si no són les escombres , són els crits els que el persegueixen. Per això aprofita un dia tranquil per anar a l'habitació de l'Anna, on descobreix un altre ratolí griset que, a diferència d'ell, té unes rodes en comptes de potetes i un mecanisme a l'esquena, una clau , per poder córrer. En Guim és aquest estrany ratolí que, malgrat no ser com l'Àlex, és feliç per ser qui és i perquè sent que és estimat. Malgrat les diferències que els separen, ambdós ratolins es fan amics: mentre l'Àlex li explica a en Guim els perills i aventures com a animalet, en Guim li explica a l'Àlex com són les altres joguines i sobretot com és l' Anna , la nena que el fa córrer i que l'amanyaga. L'Àlex no se n'adona de la sort que té de ser un animalet lliure que pot anar allà on vulgui, que no ha d'esperar a  ningú que li doni corda, que pot fer amics i no neces
Més informació